Presentació

Nosaltres els alumnes Javier Mollà Badia, Antonio Mascarell Dimech i Paula Sala Tudó de la Facultat de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport de València, presentem aquest blog, amb un treball denominat “El sexisme en els jocs tradicionals de diferents cultures: anàlisi crític”, per a l’assignatura de Joc Educatiu de 2n curs, amb els professors Jorge Lizandra i José Devís.

1. INTRODUCCIÓ

Des de fa moltes dècades, els nostres avantpassats jugaven a jocs al carrer inventats i normativitzats per ells mateixos. Aquestos tipus de joc tenien una problemàtica influenciada per la manera de viure i entendre les relacions socials de les persones de l’època. La problemàtica de la qual parlem es el sexisme (diferències entre homes i dones), que com ja hem dit, existia no sols en aquestos jocs sinó també en la vida quotidiana. Per açò, podem dir que venim d’una societat tradicional i sexista en tot els seus àmbits.

La passada dels jocs de generació en generació ha fet que arribe aquest sexisme fins als nostres dies, i encara que les distincions entre homes i dones son molt menys marcades ara mateix (degut a l’evolució cultural de la societat), no s’han eliminat del tot, es a dir, encara vivim amb elles.

En aquest treball tractarem d’exposar amb la màxima claredat la problemàtica del sexisme en els jocs tradicionals i donar possibles solucions a aquesta.

2. DEFINICIÓ DE CONCEPTES

2.1. JOC

La paraula joc etimològicament ve del llatí iocare i vol dir "broma", "fer com si...". Un joc es una activitat que s'utilitza per a la diversió y entreteniment dels participants; en moltes ocasions, inclús com a ferramenta educativa. Els jocs normalment es diferencien del treball o de l'art, però en molts casos no tenen ninguna diferencia massa clara. També un joc es considerat un exercici recreatiu sotmès a regles.

En el llibre Homo Ludens (Johan huizinga, 1938), es defineix el concep te de joc com una "acció o ocupació lliure, que es desenvolupa dins de uns límits temporals i espacials determinats, segons regles absolutament obligatòries, encara que lliurement acceptades, acció que te el se fí en si mateix i va acompanyada de un sentiment de tensió i alegria i una consciencia de ser d'un altre mode en la vida corrent"

2.2. JOC TRADICIONAL

Es coneix com a Jocs Tradicionals als jocs infantils clàssics que es realitzen sense cap ajuda de joguets tecnològicament complexes, sinó amb el propi cos o amb recursos fàcilment disponibles a la natura (arena, pedretes, fulles, flors...) o entre objectes de casa (cordes, papers, teles, fils, botons...). També tenen la consideració de tradicionals els jocs que es realitzen amb els joguets mes antics o simples (ninots, millotxes, pilotes, bitlles...), especialment quan son auto construïts per el propi xiquet (caballets amb una granera, avions o vaixells de paper, disfresses rudimentàries...); e inclús jocs de taula i alguns jocs de cartes.

2.3. SEXISME

Sexisme, discriminació sexual o discriminació de gènere es el prejudici o discriminació basada en el sexe o gènere. També es refereix a les condicions o actituds que promouen estereotips de rols socials establits en diferencies sexuals. Les actituds sexistes es sostenen en creences i estereotips tradicionals sobre els rols de gènere. El terme s'utilitza habitualment per a referir-se a la discriminació de les dones. La discriminació sexual no es sols un concepte dependent d'actituds individualistes, sinó que es troba incorporat en nombroses institucions de la societat. Sovint el sexisme s'associa amb arguments sobre la supremacia de gènere.

La següent frase es un bon aclariment de la definició del sexisme existent en la societat que posa al gènere masculí per damunt del femení: "El sexisme es una concepció ideològica y una practica que legitima la subordinació de la dona i la exclou de participar en igualtat de drets i oportunitats que l'home, limita el seu accés als mateixos llocs i a desenvolupar les mateixes tasques." (Reinoso Castillo i Hernandez Martin, 2011).

3. RELACIÓ ENTRE JOCS TRADICIONALS I SEXISME

En aquest apartat, ens hem basat, a demés de en la nostra pròpia experiència personal en un treball d'altres autors (Isabel Reinoso Castillo i Juan Carlos Hernández Martin, 2011) en el que tracten els temes del sexisme en altres cultures, països i continents i la seua evolució al llarg del temps en els diferents llocs a causa de esdeveniments i successos històrics. D'aquestes idees i fets que narren els autors hem elaborat una reflexió personal que es la següent:

Al llarg de la historia de la humanitat les dones han sigut marginades del accés a la educació per exemple i de molts altres àmbits de la vida provocant diferències marcades des de el punt de vista social entre homes i dones, el que fa justificable que existisca un domini del masculí i una discriminació del femení en coses tan corrents com pot ser en el llenguatge, en els treball u oficis e inclús, tema que abordem en aquest treball, en els jocs tradicionals.

S'han reforçat aquestos criteris sobre els rols que tradicionalment se’ls ha assignat a homes i dones, negant sovint a les dones la seua oportunitat de participar en igualtat de condicions que l'home en molts jocs, aguditzant-se les pràctiques discriminatòries cap a les dones. A demés, la mala imatge social dels grups mixtes, ha fet també que ocorregueren aquestos fets de discriminació donant-se el cas de que els xics sempre han anat junts i les xiques juntes i que fer el contrari era un aspecte dolent e impropi.

La relació existent entre aquestos dos termes que son els jocs tradicionals i el sexisme ha influït negativament de forma retroalimetaria ja que el sexisme ha influït negativament en la integració de les dones en jocs dels xics utilitzen premisses com per exemple que "les dones no poden jugar a jocs de homes perquè no tenen força" (tema que abordarem mes endavant en el treball) i pel propi pes de açò, els jocs tradicionals es van desenvolupar en dues direccions donant lloc a jocs jugats sols pels xics i amb la única participació de xics, i jocs de xiques, jugat per xiques, amb l'única participació de xiques, fent més notòria i ampliant aquesta separació entre els dos sexes en quant a aquest tema respecta.

La societat sempre, des de que som xicotets, ha esperat que homes i dones demostren actituds, valors i sentiments diferents, sent un dels llocs on primer adquirim aquest tipus d'idees la nostra pròpia casa, intentant ensenyar-nos les diferencies entre ambdós sexes i el paper i funcions que cadascú deu desenvolupar i tot açò, como es lògic, es va fer notar i podem veureu reflectit en els propis jocs tradicionals.

4. EVOLUCIO DELS JOCS TRADICIONLS SEXISTES

Com ja tots sabem, des del nostre passat fins l’actualitat, han anat canviant moltes coses, aspectes, pensaments, creences,... en genal. Quan ens parem a pensar en els canvis de pensament, un dels temes que es destacat i molt important per a la humanitat i per a la societat, es el tema del sexisme. Com ha anat evolucionant el sexisme? Doncs, l’evolució del sexisme s’ha vist reflexat en molts àmbits al llarg de l’historia. Nosaltres anem a centrar-nos en els canvis de pensament  sexista que s’han manifestat en els jocs tradicionals.

En la vida d’ abans hi havia una seria de pensaments que duien a una sèrie de frases que se van convertir en mites i prejudicis. Aquestos van ser els que va començar a crear diferències entre xics i xiques a les classe d’Educació Física, dificultant d’aquesta manera un desenvolupament coeducatiu de les classes. Amb l’ajuda dels mites i prejudicis de treball realitzat per Nerea, Marina, Clara i Marta estudiants de Ciencies de l'Activitat Física i l'Esport a la Universitat de València en un treball  per a l'assignatura de Joc Educatiu de 2º curs en 2012, hem realitzat aquestes aclaracions sobre els tòpics que demostren aquest el fet comentat i són les següents:

·         “Els xics són millors que les xiques en les activitats físiques perquè són més forts”.

Açò pot tindre certa explicació, però no deixa de ser un comentari utilitzat molt sexista. L’explicació pot ser que els xics tenen més testosterona durant d’infància, i per això solen desenvolupar la seua força més que les xiques. Però això no significa que la força siga clau per a totes les activitats físiques, les xiques poden utilitzar altres qualitats per a realitzar-les.

·         “Les xiques són més maldestres”.

Aquesta afirmació és totalment incerta ja que les xiques són menys maldestres que els xics, doncs les qualitats associades a la malaptesa o destresa són la coordinació i l’equilibri sent les xiques més coordinades i equilibrades.

·         “Els xics no discriminen a les xiques, elles soles se’n ixen de l’activitat”.

A mesura que no se’ls permet participar (igual per no tindre les qualitats bàsiques necessàries, o perquè es crega que no les tinguen) no se’ls passa la pilota, no es juga amb elles, començaran perdre la motivació per l’activitat, deixarán de mostrar entusiasme, i finalment abandonaran l’activitat (Rueda, 2007).

Cal dir que, per sort, aquestos mites, cada vegada van apareguent menys en la societat, encara que no s’han pogut eliminar del tot. Hi ha gent que continua pensant açò, però també hi ha altra que ha passat pagina i té pensaments d’igualtat entre xics i xiques, dins les seues possibilitats.

4.1 JOCS TRADICIONALS AMB SEXISME

Hem escollit del blog d’alumnes de joc educatiu que estudiaren aquest mateix tema l’any passat una sèrie de jocs que considerem que contenen caràcter sexista, i són els següents:

Sambori

El sambori consisteix en efectuar llançaments de precisió des de distintes distàncies, amb una pedra plana a les caselles enumerades dibuixades en terra i saltar la resta amb un o dos peus seguint el reglament, fins completar el recorregut complet.  Tradicionalment era més practicat per les xiques, igual que ocorria amb moltes activitats i jocs de escassa mobilitat que es desenvolupen en espais reduïts. Mitjançant la seua pràctica es pot observar que interessa o diverteix més o menys en funció de la motivació individual cap a la demostració amb que és capaç d’efectuar llançaments amb precisió i la capacitat de mantindre l’equilibri sense xafar les línies, i no de que fóra practicat per xiquets o xiquetes en èpoques passades.

Caniques

Amb les bales es poden realitzar distints jocs, tots ells de llançament de precisió. Alguns limitats i altres no. En l’antiguitat era més practicat per xiquets que per xiquetes, potser perquè se solía jugar en posició tombada o adoptant postures en les que el cos i la roba estaven en contacte amb el sòl, per tant, no es considerava apropiat per a xiques en temps passats.

-Corda

  Els jocs de corda poden servir per a treballar individual o col·lectivament el nivell que volem: salts, resistència aeròbica, velocitat de reacció i agilitat. Tradicionalment era més practicat per les xiques perquè es realitzava amb cançons amb connotacions sexistes en alguns casos. Hui en dia és una activitat amb una alta eficàcia demostrada per a la preparació física d’alguns esportistes d’alt rendiment. Es realitzen també activitats, jocs i exhibicions acrobàtiques amb un nivell complex prou avançat, per col·lectius vinculats al circ i per practicants de malabars. Aquests exemples serveixen com a arguments per trencar els estereotips.

-Trompa

 Les trompes eren més utilitzades pels xics. Hi ha diferents modalitats i variants del joc, en cadascuna de les quals es posaven en pràctica diferents formes de llançar la trompa utilitzant una corda que l’envolta i serveix per a donar-li impuls i fer-la ballar.

4.2. MODIFICACIONS NO SEXISTES EN ELS JOCS TRADICIONALS

Existeixen desigualtats en el tipus de jocs en els que participen xics i xiques, exina com en la forma de dur-los a terme, tot açò ens exigís abordar practiques coeducatives que acaben amb els rols establits.

Per això mostrarem alguns dels aspectes mes importants per transformar els jocs tradicionals en jocs coeducatius-cooperatius. (Junta de Andalucia,  Instituto Andaluz de la Mujer, 2007)

-Utilitzar els jocs com recursos didàctics en els que oferirem nous models de actuació.

- Intervenir en les actituds sexistes o violentes, el rebut a la participació.

-Formar grups heterogenis, amb  participació equilibrada entre xics i xiques.

-Evitar que hi haja un “líder”. Cooperar en igualtat.

-Passar tots per tots els rols.

-Avaluar les habilitats i possibilitats de cadascun per atendre a les seues circumstancies personals.

-Agafar allò positiu dels jocs.

-Coneixement total de les regles per part de tots.

-Utilitzar el grup, avanç que l’individual.

-La finalitat del joc ha de ser participar, no guanyar.

Tenint en conte aquest aspectes, podem arribar a practicar els jocs tradicionals evitant el sexisme tant en un sexe com en l’altre.

Açi trobem alguns exemples de jocs on podem modificar les seues regles o normes per evitar o eliminar el sexisme.

-EL JOC DE CURSA DE SACS:

Tracta de un joc on hi ha una línea de eixida i amb els sacs, posats des de els peus i agafats amb les mans, tractar de aplegar a la línea de meta.

Aquest joc tan conegut, amb algunes modificacions podríem millorar-lo:

-Es podria jugar en grups i no de forma individual, també en parelles mixtes. Amb esta modificació es pot eliminar per complet el sexisme, ja que trobem parelles mixtes on interactuen conjuntament, i tant important es un membre de la parella com l’altre. Una altra variant seria eixa parella en un sol sac, on han de dur un mateix ritme, per lo tant la coordinació entre els dos es important.

-Evitar desqualificacions i altres faltes de respecte. Amb açò pots fomentar la participació de aquelles persones que no tenen interès en el joc, ja que es pot gaudir mes de la participació i diversió dels reptes amb si mateixa i en comú, que no d’un objectiu únic de vèncer als demes.

La cadira:

Se col·loquen tantes cadires  fent un cercle, com participants. Cada participant utilitzarà una cadira i se seurà. Desprès posarem una musica i farem una proba. Mentre que la musica esta encesa les persones participants ballen. Quant se pare la música cada participant se col·locarà en una cadira. Desprès llevarem una cadira , i repetirem la mateixa dinàmica, encara que ara una persona se quedarà sense cadira i serà eliminada.

En la següent ronda se llevarà altra cadira i se farà el mateix que en el anterior, quedant altra persona eliminada, i així sucessivament fins que nomes quede una persona.

Per transformar aquest joc es pot utilitzar les següents modificacions:

-Se juga en grup i no de forma individual. Tant xics i xiques actuen de forma conjunta en el mateix grup, i amb un mateix objectiu.

- Hi ha que fomentar que no se formen grups de xics i xiques per separat, i que ningú se puga sentir exclòs o exclosa en el grup. Açò permetrà una igualtat entre tot el grup.

-La persona que es queden sense cadira tindrà que intentar seures amb altra persona en la seua cadira. El final del jocs es intentar que les persones que participen se pugen en les cadires que van quedant, per exemple, si hi han 20 participants i queden soles 5 cadires, que intentes no tocar el  terra  i seures o agafar-se, o ficar-se de peu en les cadires que hi ha, es necessari  tindre en conte el numero de participants per calcular quantes cadires se deixen al final. Aquesta norma fa que la motivació del xiquet o xiqueta es siga permanent al llarg de tot el joc, i puga gaudir durant tot el temps que es juga.

La gallina cega:

Se fa un cercle gran, no importa el nombre de participants. Un xic o una xica farà de gallina cega i se li venden els ulls. Desprès se li col·locarà en el centre del cercle i el grup anirà cantant, ballat... mentre la gallina cega va cap a algú. Esta persona pot asseure, riures, parlar... La gallina cega ha de encertar de qui se tracta, si ho encerta se canvia el mocador i si no segueix fins que ho aconseguies.

-Evitar les trampes, les ridiculitzacions i les faltes de respecte. Aquesta norma es molt important, ja que se inculquen uns valors de coeducació i de respecte als demes i al propi joc. (Fair play)

-Formar parelles mixtes, una farà de recolzament i l’altra de gallina, i desprès se intercanvien els rols. Se elimina el sexisme, ja que cooperen els dos membres.

-Intercalar la participació, xica-xic com a gallina cega. El tema del sexisme se elimina ja que ambos sexes tenen les mateixes possibilitats de participar  amb els dos rols (de gallina i de la resta).

-Fer constància en que ningú guanya, tan sols se juga i se participa. Jugar per jugar, es a dir, per entreteniment i diversió. (Alberto Alonso, J. (2007))

La corda:

S’agafa a dos persones voluntàries, una a cada extrem de la corda. Comencen a girar la corda i els demes han de entrar i votar a la corda sense tocar-la. Admet moltes formes de joc i multitud de variants.

-Formar parelles mixtes, tant per aguantar la corda, com per a botar en ella. Aquesta norma farà que tots puguen participar tant botant com donant a la corda.

-Les parelles han de botar a la corda al mateix ritme, tenen que ficar-se de acord. Cooperació entre els membres.

-Fomentar la participació activa masculina. Aquest joc ha sigut un dels considerats joc de xiques, i els xics també podrien gaudir amb aquesta experiència i vivència, ja que es un joc on es millora la motricitat, sobretot la grossa, dels participants i els xics podrien experimentar moltes accions de bots i coordinacions generals del seu propi cos. I amb açò eliminar el sexisme.

5. ANALISI CRÍTIC

Per a poder realitzar un anàlisi crític amb propietat, hem extret idees de altres critiques d’aquest mateix tema realitzades per companys d’anys anteriors, per a poder complementar i enriquir el nostre propi.

Ja siga ací o en altre lloc del mon, trobem casos de sexisme en la societat en la qual sempre un sexe està per damunt de l’altre en alguns aspectes. I açò es pot veure reflectit en els jocs tradicionals. Existeixen casos de societats més desenvolupades que intenten resoldre aquestes diferencies poc a poc i altres societats menys desenvolupades que continuen amb aquestes tradicions sexistes.

O bé dit d’un altra manera, segons Nerea, Marina, Clara i Marta estudiants de Ciències de l'Activitat Física i l'Esport a la Universitat de València en un treball  per a l'assignatura de Joc Educatiu de 2º curs:

“Als jocs tradicionals al igual que en tots els temes existents, tant en la societat antiga com l’actual, hi ha un problema de sexisme en el que tothom correspon a una de les dos categories que hi ha (homes o dones) i per tant, tots ens veiem involucrats positiva o negativament en aquest problema segons el context en el que ens trobem en eixe mateix moment”

Front a tot açò cal plantejar algunes qüestions rellevants relacionades, com per exemple: Per que hi havien aquestos problemes de sexisme? Per que la societat s’ha estructurat així (de forma sexista i la majoria de vegades masclista?) i no d’un altra forma?

Un altre enfocament, podria ser també el preguntar-nos les qüestions relacionades en l’evolució de millora del sexisme: Per què es deuen aquestes millores? Amb quina finalitat? Per exemple, perquè a dia de avui ja no sols utilitzen la corda les xiques, sinó també els xics? Perquè volen fer front al sexisme o perquè volen millorar la seua forma física?

Tot açò son qüestions, que caldria analitzar, per poder fer un millor estudi, però a la vegada són qüestions complicades de respondre.

6. COMENTARIS FINALS O CONCLUSIONS

En l’actualitat, s’ha d’intentar pal·liar aquest comportaments sexistes en els jocs tradicionals fent modificacions en aquestos, per a que puga perdre eixa característica sexista i tothom puga gaudir jugant junts.

Per a finalitzar aquesta conclusió, com reflexa Asins (1999) coeducar significa educar contra els prejudicis, significa aprendre de si mateix i del sexe oposat, significa no conformar-se ni tan sols amb conèixer de forma teòrica o portar a la pràctica hàbits, comportaments, coneixements o actituds no sexistes. Més be, es arribar a prendre consciencia i sensibilitzar-se davant de la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones per què, en definitiva, tots som iguals.

7. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Nerea, Marina, Clara i Marta (2012) El sexisme als jocs tradicionals. Universitat de València

Rebolledo,M. (2011). Juegos y juguetes para la igualdad. Consultado 9 de Diciembre, 2013. Disponible en http://www.juntadeandalucia.es/averroes/~21003104/zona_tic/actividades_tic/webquest_coeducacion/juegos_madres_padres_igualdad.pdf

Lavega, P y Blasco, S. (2007). 1000 juegos y deportes populares y tradicionales. Paidotribo.

 Alberto Alonso, J. (2007). Coeducación y educación física. Revista de estudios sobre sierra mágina, Sumuntán Vol (nº24)

Ruiz, C. (2007). Nuevas formas de jugar. Consultado el 9 de Diciembre, 2013. Disponible en : http://www.educarenigualdad.org/media/pdf/uploaded/old/Mat_185_Guia_Nuevas_formas_de_jugar.pdf

ALBERDI, I. y MARTÍNEZ, L. Guía didáctica para una orientación no sexista. Ministerio de Educación y Ciencia (MEC), Madrid, 1998.

ALBERDI, I. y MARTÍNEZ, L. Guía didáctica para una orientación no sexista. Ministerio de Educación y Ciencia (MEC), Madrid, 1998.

Emiliano Moreno, (2002). La trasmisión de modelos sexistas en la escuela.

BROWNE, Naima y FRANCE, Pauline (1988). Hacia una educación infantil no sexista. Madrid: Morata.